Empreses i centres de treball

La pausa del migdia dura el que dura

En un centre de treball la restauració no és un servei a part: forma part de la jornada. Si la cua no avança, la pausa se'n va en la cua.

Per això, en una empresa, el primer que es mira no és la carta sinó el ritme: quanta gent baixa, a quina hora i de quant temps disposa. Amb això es decideix la fórmula, i només després el menú.

Abans de muntar res, es visita l’espai

Cada edifici té les seves limitacions: el que hi cap, el que es pot instal·lar, per on entra la mercaderia. Es visita, s'assessora i es proposa la solució que hi encaixa, que no sempre és la que es demanava al principi.

• Estudi de l'espai i distribució de la zona de menjar
• Definició de maquinària i equipament necessari
• Homologació i gestió de proveïdors
• Oferta ajustada al volum i als perfils de la plantilla

Des d’un implant fins a una cuina pròpia

No cal tenir cuina per tenir servei. En plantilles petites funciona la fórmula d'implant, amb producció feta fora i servida al centre. A partir de cert volum comença a compensar muntar cuina i menjador propis.

La decisió és econòmica abans que gastronòmica, i es planteja així: què costa cada opció i a partir de quants coberts al dia canvia la resposta.

Parcs empresarials

Un parc empresarial és un cas especial: molta població flotant, procedències molt diverses i cap menjador únic que pugui satisfer-ho tot. La solució passa per tenir més d'una oferta al mateix recinte.

A la pràctica conviuen un restaurant de menú tradicional, un autoservei amb bona relació qualitat-preu i un espai més informal amb terrassa. Qui no té temps se'n porta el menjar.

A sobre d'això hi ha el càtering per a les empreses del parc, tant a les seves oficines com als espais del recinte.